Fondo
Capa 19
Capa 18
mente sana in corpore sano
tel 676405935
Horari Dilluns a Divendres de
xec regal
Capa 13
Capa 1 copia

 

Fisioteràpia Esportiva (lesions derivades de la pràctica esportiva)

  • Tendinitis:
    • Fascitis Plantar: la fascia plantar és un teixit fibrós situat sota la planta del peu que s’inserta a l’ós del taló (calcani) i s’obre en ventall per insertar-se a la base dels dits. La funció principal és mantenir l’arc plantar. La fascitis plantar és la causa més frecuent de talàlgia (dolor al taló) i es presenta amb dolor i inflamació a la planta dels peus i més agut a la zona del taló, fent-se més intens pel matí o a l’inici de la marxa, millorant discretament amb l’activitat. Si no es resol es cronificarà cap a un procés degeneratiu amb alteració de l’estructura interna. Com a principals factors de risc trobem alteracions de l’arc del peu ( peus plans, peus buit...), l’obesitat, canvi de calçat, calçat inadequat,...

                              

    • Epicondilitis lateral o colze de tenista: És una inflamació de l’epicòndil i dels tendons que s’inserten en ell, degut a moviments repetitius de canell o avantbraç.  Com tot procés tendinós, s’inicia amb dolor a la part externa del colze i augmenta amb moviments de la mà o amb gestos quotidians com agafar objectes o aixecar pes. Els tendons afectats pertanyen a una musculatura que s’encarrega de realitzar la flexió dorsal del canell, la prensió de la mà i/o el moviment de supinació, és a dir, el gir de l’avantbraç portant la palma de la mà cap amunt. Quan aquest dolor i inflamació no es solucionen, el tendó pateix un procés degeneratiu que altera l’estructura interna i fa més difícil la seva recuperació amb les tècniques de tractament convencionals.

                                                  

    •  Epitrocleitis, epicondilitis medial o colze del golfista: És la inflamació de la inserció tendinosa dels músculs flexors del canell i dits a nivell d’epitròclea que apareix degut a moviments repetitius de flexió de dits i de canell. El colze del golfista és crònic i recidivant. Es presenta preferentment als següents esports: golf, llançadors de javelina, llançadors de beisbol, tennis, ... En alguns oficis: carpinters, carnissers, mecànics,...

                                       

    • Tendinitis rotuliana o genoll del saltador: Inflamació i dolor localitzat sobre el tendó rotulià per sobrecàrrega. El tendó rotulià pertany al múscul del quàdriceps. Uneix la ròtula amb la tibia i es troba a la cara anterior del genoll just per sota de la ròtula. Intervé en els moviments d’extensió de genoll. En un salt, el quàdriceps absorbeix l’impacte, d’aquí que també s’anomeni “genoll del saltador”. Aquesta lesió s’observa en esports on el genoll està exposat a flexions-extensions màximes i ràpides, pujar escales, en salts i patacades tals com vòlei, futbol, tennis, atletisme, bàsquet,... Altres vegades influeix les superfícies on es realitza l’exercici ( pistes ràpides sintètiques o de ciment ).

    • Tendinitis bíceps: Normalment sol donar-se a un dels tendons d’orígen del múscul bíceps braquial.  Es parla del tendó de la porció llarga, la que passa per la corredera bicipital, la qual, amb moviments repetitius d’aixecar el braç per sobre de l’alçada de l’espatlla, sol hipertrofiar-se i s’inflama. Es dóna sobretot en persones grans i golfistes, aixecadors de pes, ... A l’aixecar un pes hi ha dolor a la cara anterior de l’espatlla. En d’altres ocasions es tracta de la tendinitis del tendó d’inserció del múscul bíceps a nivell de la flexura de colze, que manifestará dolor al flexionar el colze.

    • Tendinitis del Supraespinoso : És la causa més freqüent de l’espatlla dolorosa. És la inflamació del tendó del múscul supraespinós, el qual forma part del manegot de rotadors de l’espatlla juntament amb el múscul infraespinós, el rodó menor i subescapular. Es dóna per l’utilització excessiva del braç en alt. Per aquest motiu és freqüent en certs oficis tals com guixaires, pintors,...i esportistes tals com nadadors, tenistes,... En d’altres ocasions, és un arc subacromial en forma de ganxo que provoca un pinçament del tendó i de la bursa subacromial. Per tant, es manifestarà amb dolor a la cara anterolateral de l’espatlla elevant el braç. A vegades empitjoren per la nit.

    • Pubiàlgia, entesitis pubiana o osteopatia dinàmica de pubis: Inflamació crònica dels tendons d’inserció dels músculs del pubis. Es sol donar en futbolistes, corredors de fons,... Inicialment el dolor apareix a la regió púbica i abdominal inferior amb l’activitat física. Posteriorment es converteix en un dolor continu fins el punt que pot arribar a afectar la nostra vida quotidiana, com per exemple al caminar, a l’aixecar-se del llit, l’anar al WC, ... Els mesos preferits per aquesta lesió són quan es dóna un sobreentrenament o bé quan hi ha un augment de competicions i carreres sobre terreny dur. Apareixerà quan hi augmentin les exigències dels desplaçaments potents en carrera, en salt (triple salt) o amb canvis de direcció, per exemple en futbolistes, atletes, saltadors, esquiadors,...

    • Tendinitis de la banda iliotibial :  També anomenada tendinitis del tensor de la fascia lata o “genoll del corredor” és la inflamació del tendó de la banda iliotibial, és adir, de l’expansió de teixit fascial i tendinós del múscul tensor de la fascia lata a la cara lateral de la cama i que s’inserta a la tibia. Apareix dolor al compartiment extern del genoll en la zona del còndil lateral extern del fémur. Sol donar-se per la fricció de la banda contra el propi còndil i la bursa que hi ha entre ambdues estructures. Es manifestarà en moviments repetitius de flexo-extensió del genoll tals com còrrer a baixa velocitat, pujar-baixar esglaons, còrrer pendent abaix,... Té major incidència en esportistes de carrera de fons, ciclisme i alpinisme.

    • Tendinitis Aquilea: És la inflamació del tendó d’aquiles que conecta els músculs de la part posterior de la cama, bessons i soli, amb el taló del peu. Aquests músculs estan implicats en caminar, còrrer i saltar. El dolor es manifesta al propi tendó i al taló del peu al caminar o còrrer. Pel matí aquesta zona sol ser dolorosa i rígida.

  • Esguinços de lligaments:

Un esguinç és la lesió de lligament, el qual uneix dos ossos que formen una articulació. Els mecanismes que propicien aquesta lesió són els moviments excessius de l’articulació, els que sobrepassen l’amplitud fisiològica, i que provoquen una distensió o trencament de fibres del lligament. Un esguinç provoca dolor, inflamació i impotència funcional. Solen donar-se a nivell d’esportistes que practiquen basquet, futbol, handbol,... Un dels esguinços més freqüent és el del lligament lateral extern de turmell. La recuperació variarà en funció de la gravetat i cronicitat de la lesió però preferentment caldrà aconseguir una musculatura potent i ben entrenada per a que protegeixi els lligaments. D’aquesta forma, si s’exagera el moviment de l’articulació, la contracció reflexa de la musculatura evitarà de nou una altra recidiva.

                     

  • Lesiones Musculares com ruptures fibril.lars, contractures, sobrecàrregues, agulletes,... PREVENCIÓ: bon escalfament, bona hidratació i realització d’estiraments musculars!!

La ruptura fibril.lar suposa, tal com el seu nom indica, una ruptura en major o menor grau de les fibres musculars que composen el múscul. La causa principal sol ser un sobreesforç intens i explosiu en un múscul poc preparat, el qual no soporta la tensió i acaba trencant-se. L’escalfament i saber regular la intensitat quan el múscul està fatigat són factors molt a tenir en compte per evitar aquestes lesions. La ruptura provocarà inicialment un dolor agut i punxant, l’anomenat “signe de la pedrada”, que farà suspendre l’activitat física. A continuació apareixerà dolor a la contracció i a la palpació, inflamació i hematoma, tot depenent de la gravetat de la ruptura. Els músculs més vulnerables a partir aquestes lesions solen ser: bessons, tibial anterior, adductor major, recte anterior i isquiotibials.



La contractura muscular és una contraccio persistent i involuntària d’un múscul. Apareix quan s’exigeix un treball superior al que pot realitzar el múscul, quan es realitza un esforç excessiu o bé quan es manté una postura inadequada durant unes hores. Altres causes són les anomalíes de la columna vertebral o desequilibris musculars. Les contractures musculars s’aprecien com una zona del múscul més voluminosa i dura a la palpació. Provoquen dolor i limitació de l’extensibilitat del múscul. El primer que s’ha de fer per tractar les contractures és saber cóm prevenir-les: bon escalfament muscular, bona hidratació i un bon treball de flexibilització.



Les agulletes és el nom col.loquial d’un dolor muscular anomenat dolor muscular d’aparició tardana (DMAT) o dolor postesforç d’aparició tardana (DOMPAT), en anglès DOMS ( delayed onset muscular soreness). Solen aparèixer per un sobreesforç muscular prolongat, per sobre de la capacitat muscular, per sobreesforç intens de corta durada, al realitzar una activitat o un exercici nou que sol.liciti un múscul o grup muscular que no estigui preparat a la nova activitat. Provoquen doncs un dolor intens i localitzat similar al d’una petita agulla (d’aquí el seu nom) i suposen una disminució de la movilitat i flexibilitat muscular. Quan ja s’estan patint aquestes agulletes, el més òptim, i contrari al pensament de molta gent, és un tractament de fisioteràpia i exercitar la mateixa activitat que va propicià les agulletes, és a dir, treballar els músculs afectats de forma suau, augmentant el rec sanguini a la zona afectada reduïnt així els metabòlits.

  • Lesions meniscals.

    Els meniscs són fibrocartílegs en forma de semilluna que es troben entre la superfície articular del fémur i la meseta tibial formant part de l’articulació del genoll. Afavoreixen l’absorció dels impactes i estabilitzen el genoll. Els meniscs es lesionen per un impacte de torsió de genoll, amb rotació de tibia (bloqueig d’un esquí, entrada d’un contrari al futbol, a l’aixecar-se bruscament des d’una posició de gatzoneta,...) o bé, amb una hiperextensió de genoll. Provocarà dolor del costat del genoll corresponent al menisc trencat quan el pacient giri el genoll, bloqueig del genoll ( el pacient no pot estirar del tot el genoll), inflamació i cruixits articulars.  

 

home | empresa | fisioteràpia | acupuntura | lesions | teràpies | novetats | contacte